És el primer que diu molta gent quan li preguntes per què no va al mercat: «És que és més car». I és comprensible pensar-ho. Però quan t'atures a mirar-ho bé, la cosa té molta més profunditat del que sembla.
El preu del quilo no ho és tot
Sí, de vegades un tomàquet del mercat costa uns cèntims més per quilo que el del supermercat. Però aquest tomàquet ha viatjat menys, està més madur i durarà més dies a casa. El del súper, en canvi, pot portar setmanes en una cambra frigorífica i fer-se malbé en tres dies. Quin surt més car al final? La resposta canvia força quan hi afegeixes a l'equació tot allò que acabes llençant.
Compres el que necessites, no el que et venen
Al mercat compres 200 grams del que necessites. Al supermercat agafes el paquet d'un quilo perquè és l'únic que hi ha, encara que sàpigues que no te l'acabaràs. Aquesta diferència, multiplicada per cada producte i cada setmana, pot suposar una despesa real molt més gran del que et penses. El mercat et permet adaptar la compra al que consumiràs de debò.
Segons diversos estudis de consum, les llars espanyoles llencen de mitjana gairebé 30 quilos d'aliments a l'any. Una part important d'aquest malbaratament prové de comprar formats més grans dels necessaris.
El consell que no té preu
Al mercat pots preguntar al carnisser quin tall et recomana per al que vols cuinar, o demanar a la fruitera què està millor aquesta setmana. Aquesta informació val diners: evita que compris una cosa que no necessites, que triïs malament o que paguis més per un producte que no està en el seu millor moment. És un servei que no existeix en cap supermercat.
I hi ha una cosa que no té preu de cap manera
L'estona que passes al mercat no s'assembla a l'estona que passes en un supermercat. Una és un tràmit. L'altra pot ser un moment del dia que t'agrada. Parlar amb algú, descobrir un producte nou, saber d'on ve el que menges. Això no surt al tiquet, però forma part del valor real de comprar al mercat municipal.